En aquest període remot de l'època de l'adveniment, de petites clarors i de grans foscúries, s'han d'emplaçar-hi uns determinats personatges, uns determinats fets, unes determinades circumstàncies. Malgrat que elles per si mateixes no han estat definitòries, sí que han condicionat tot el procés posterior i han conduït la nostra societat, de manera irreversible, vers uns camins concrets.

Entre aquests personatges, sense cap mena de dubte, hem de situar-hi la colossal figura d'Oliba de Cerdanya. Com comenta Anselm Maria Albareda: "Fou un d'aquests homes excepcionals que la Providència té cura de trametre en els moments transcendents de la formació dels pobles -capdavanters lluminosos, estructuradors espirituals, pares de la Pàtria".

L'any 1008, ara fa un mil·lenni, aquest fill de comtes, retirat a la vida monàstica, fou elegit abat de Sant Miquel de Cuixà i de Santa Maria de Ripoll. Era l'inici d'una notable trajectòria religiosa, política i intel·lectual.

Amb ell arriba una de les etapes de màxim esplendor de Catalunya: fou un gran líder espiritual i conseller polític, creador i impulsor de la Pau i Treva, dinamitzador de la vida intel·lectual amb scriptoriums i biblioteques excepcionals. Va consagrar una nova i monumental església del monestir de Ripoll i esdevingué un ferm valedor de l'art romànic i qui donà nova vida a la muntanya de Montserrat.

Ara és el moment, en els diferents llocs relacionats amb la seva figura, de commemorar aquest mil·lenari com a abat de Cuixà i de Ripoll, de promoure celebracions -que com a catalans li devem- que ajudin a conèixer i reconèixer un personatge excepcional, una figura amb una obra que cal fer perviure.